|
|
Miquel
Costa i Llobera: |
|
El
Pi de Formentor |
|
El
Pino de Formentor
|
|
S'emblemàtic
poema "El Pi de Formentor" d'es poeta mallorquí Miquel Costa
i Llobera |
|
El emblemático
poema "El Pino de Formentor" del poeta mallorquín Miguel Costa
i Llobera |
|
(Pollença, 1854 - Palma de Mallorca, 1922) |
|
Poema en mallorquí i
versió castellana de s'autor
|
|
Poema en mallorquín y
versión castellana del autor
|
|
|
|
Eulogio Díaz del Corral: Evocació
d'El Pi de Formentor / Evocación |
|
de El Pino de Formentor ( Ponent,
cuadernos literarios, II etapa, nº 3, |
|
Mallorca - Cádiz, 1975)
|
|
Link: |
|
Miquel Costa i Llobera: El Pi de Formentor |
|
"La más perfecta obra de la poesía
mallorquina" (Gaspar Sabater: "El renacimiento
literario en Mallorca". Panorama Balear, n.º 37, Palma de
Mallorca, 1954). |
|
. |
|
"Composició de ressons cosmopolites, esdevinguda
símbol del seu art... En redactar les estrofes d'El Pi , cerca la
paraula escollida per a la justa expressió poètica que reclamen el
tema i aquells moments d'inspiració. Amb fidelitat al paisatge
mediterrà classitzant, ordena els mots amb espontaneitat i coherència,
fent que la dignitat literària d'un bell mallorquí canalitzi el curs
de les idees" (Bartomeu Torres Gost: "El Pi de
Formentor. Edició políglota commemorativa del centenari de la seva
redacció". Palma de Mallorca, 1975). |
|
. |
|
"El Pino de Formentor se reviste de una gran
potencia ejemplar, ascética y educativa" (Llorenç Vidal: "El
Pino de Formentor como modelo educativo", PONENT, cuadernos
literarios, n.º 3, II etapa, Mallorca - Cádiz, 1975).
|
|
El Pi de Formentor
|
|
Electus ut cedri
|
|
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
|
|
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
|
|
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
|
|
i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,
|
|
com un gegant guerrer.
|
|
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
|
|
no va la fontanella ses ombres a besar;
|
|
mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada
|
|
i li donà per trone l'esquerpa serralada,
|
|
per font l'immensa mar.
|
|
Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
|
|
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
|
|
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
|
|
o del voltor que passa sent l'ala gegantina
|
|
remoure son fullam.
|
|
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
|
|
revincla per les roques sa poderosa rel,
|
|
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
|
|
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
|
|
de les amors del cel.
|
|
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;
|
|
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
|
|
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
|
|
el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
|
|
per glòria i per delit.
|
|
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
|
|
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
|
|
llavors ell riu i canta més fort que les onades
|
|
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
|
|
sa cabellera real.
|
|
Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura,
|
|
com a penyora santa duré jo el teu record.
|
|
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura
|
|
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
|
|
oh vida, oh noble sort!
|
|
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
|
|
i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals.
|
|
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
|
|
i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada
|
|
com l'au dels temporals.
|
|
Miquel Costa i Llobera
|
|
(Versió de 1907)
|
|
* |
|
El Pino de Formentor
|
|
Electus ut cedri
|
|
Hay en mi tierra un árbol que el corazón venera:
|
|
de cedro es su ramaje, de césped su verdor;
|
|
anida entre sus hojas perenne primavera,
|
|
y arrastra los turbiones que azotan la ribera,
|
|
añoso luchador.
|
|
No asoma por sus ramas la flor enamorada,
|
|
no va la fuentecilla sus plantas a besar;
|
|
mas báñase en aromas su frente consagrada,
|
|
y tiene por terreno la costa acantilada,
|
|
por fuente el hondo mar.
|
|
Al ver sobre las olas rayar la luz divina,
|
|
no escucha débil trino que al hombre da placer;
|
|
el grito oye salvaje del águila marina,
|
|
o siente el ala enorme que el vendaval domina
|
|
su copa estremecer.
|
|
Del limo de la tierra no toma vil
sustento;
|
|
retuerce sus raíces en duro peñascal.
|
|
Bebe rocío y lluvias, radiosa luz y viento;
|
|
y cual viejo profeta recibe el alimento
|
|
de efluvio celestial.
|
|
¡Árbol sublime! Enseña de vida que adivino,
|
|
la inmensidad augusta domina por doquier.
|
|
Si dura le es la tierra, celeste su destino
|
|
le encanta, y aun le sirven el trueno y torbellino
|
|
de gloria y de placer.
|
|
¡Oh! sí: que cuando libres asaltan la ribera
|
|
los vientos y las olas con hórrido fragor,
|
|
entonces ríe y canta con la borrasca fiera,
|
|
y sobre rotas nubes la augusta cabellera
|
|
sacude triunfador.
|
|
¡Árbol, tu suerte envidio! Sobre la tierra impura
|
|
de un ideal sagrado la cifra en ti he de ver.
|
|
Luchar, vencer constante, mirar desde la altura,
|
|
vivir y alimentarse de cielo y de luz pura...
|
|
¡Oh vida, oh noble ser!
|
|
¡Arriba, oh alma fuerte! Desdeña el lodo inmundo,
|
|
y en las austeras cumbres arraiga con afán.
|
|
Verás al pie estrellarse las olas de este mundo,
|
|
y libres como alciones sobre ese mar profundo
|
|
tus cantos volarán.
|
|
Miguel Costa y Llobera
|
|
(Versión castellana del autor en
Líricas,
1899)
|
|
*
|
|
Es texts mallorquí i castellà han estat presos / Los
textos mallorquín y castellano han sido tomados de Miquel Costa
i Llobera: "EL PI DE FORMENTOR. Edició políglota
commemorativa del centenari de la seva redacció. Comentari i
transcripció per Bartomeu Torres Gost". Palma de
Mallorca, 1975.
|
|
En aquesta obra, endemés de
ses
distintes versions mallorquines i d'una taula comparativa de ses
mateixes, així com de sa castellana d'es propi Miquel Costa i Llobera,
s'inclouen ses nou traduccions en castellà de Fr. Restituto del
Valle Ruiz, El Conde de Cedillo, J. Conangle Fontanilles, Nicolás Bayona
Posada, José Vargas Tamayo (dues), Rolando A. Vega Jordán, Félix Ros,
José Batlló, i Jesús García Pastor; una en galleg de
Manuel Leiras Pulpeiro; tres en alemany de Marie Björkman -
Schilkau, de Rudolf Grossmann i de Helmut Schleit i
Albert Mayer; dues a s'anglès de James Webb i de S.
Hutchinson Harris; tres en francès de Marcel Baïche, de Fr.
Basile EE.CC. i de J.J. Bertrand; una a s'hongarès de Albin
Körösi; una a s'italià de Cesare Giardini, i una en txec de
Prelozil S. Bouska.
|
|
En esta obra, además de las
distintas versiones mallorquinas y de un cuadro comparativo de las
mismas, así como de la castellana del propio Miguel Costa y Llobera,
se incluyen las nueve traducciones al castellano de Fr. Restituto del
Valle Ruiz, El Conde de Cedillo, J. Conangle Fontanilles, Nicolás Bayona
Posada, José Vargas Tamayo (dos), Rolando A. Vega Jordán, Félix Ros,
José Batlló, y Jesús García Pastor; una al gallego de
Manuel Leiras Pulpeiro; tres al alemán de Marie Björkman -
Schilkau, de Rudolf Grossmann y de Helmut Schleit y
Albert Mayer; dos al inglés de James Webb y de S.
Hutchinson Harris; tres al francés de Marcel Baïche, de Fr.
Basile EE.CC. y de J.J. Bertrand; una al húngaro de Albin
Körösi; una al italiano de Cesare Giardini, y una al checo de
Prelozil S. Bouska.
|
|
_________________________________________
Mirador
Intercultural
|
|
|
|
|