Fèlix Cucurull:

 

 

Quatre poemes existencials

 

 

Persegueixo respostes

sobre la pedra antiga.

Els meus ulls, en afany

de preguntes, destil.len

unes gotes de somni

que ha perdut la volada.

Interrogo debades

el missatge dels segles

passats. Als murs no alena

cap llavi de sibil.la.

 

*

 

He dit adéu sense paraules.

Faig el camí del meu silenci

a les palpentes, solitari.

Aquelles veus que il.luminaven

la meva carn, ara agonitzen

incinerades en un marge.

No tinc oasi ni miratge.

 

*

 

Errabunds en l'oratge

viure la nostra faula:

Un alè dins el vent

sens el compte dels dies;

sens adéus ni recerques.

Dintre l'aire, només

ésser la nostra faula.

 

*

 

 

PER A QUAN SERÉ VELL

 

Saber sentirme sol

i no enyorar miratges.

Jugar amb el meu somrís

com qui desplega domassos

per festejar la joia dels infants.

I cridar:

la vida no fa basarda!

No parlar mai de la mort,

com qui s'amaga

d'un gran amor il.lícit.

 

Fèlix Cucurull

(Arenys de Mar, 1919 - 1996)

 

De "El temps que se'ns escapa"

col.lecció "La font de les tortugues", Ciutat de Mallorca, 1959

(Selecció d'En Llorenç Vidal)

 

________________________________