LLENGO VIVA / LLENGUA VIVA

 

ALGUNES SUGGERÈNCIES RELATIVES A S’ADAPTACIÓ

DE S’ORTOGRAFIA CATALANA-VALENCIANA-BALEAR STANDARD

PER ESCRIURE EN SES MODALITATS LINGÜÍSTIQUES DE SES ILLES BALEARS

 (Resposta a algunes consultes)

 

 

Al·legoria de ses Illes Balears per Pau Fornés

Dibuix que va il·lustrar sa portada d'es nº XVII de "Ponent"

dedicat a Menorca

Palma de Mallorca, tardor 1960

 

 

      1. Seria bo considerar com a punt de partida sa Petita Ortografia Balear (1959 i 1960) en sa versió facsímil digital que figura en es web Mirador Intercultural, http://mirador.webcindario.com/pob.html (2004) i http://mirador.webcindario.com/ortografia_balear.pdf, ja que ses edicions impreses estan del tot esgotades. Sa versió digitalisada es pot consultar, baixar, imprimir i difondre gratuïtament sense cap problema. Més fàcil i més econòmic impossible...

 

      2. Es Diccionari Català-Valencià-Balear ès una eina imprescindible per sa morfologia, si bé convé tenir ben present que classifica sovint ses formes insulars com a dialectalismes, com a formes literàriament no recomanades, com a formes antigues o arcaiques, com a vulgarismes o inclús com a castellanismes, i remet a ses formes més "normalitzades" per explicar sa seva definició. Això, emperò, no vol dir que ses formes insulars sien il.legítimes, ja que són es poble i s’ús popular i literari es que legitimen ses paraules.

 

      3. Flexió verbal baleàrica: Ès importantíssim per escriure bé en ses modalitats insulars usar sa conjugació d’es verbs d’acord amb sos paradigmes balears i no segons es paradigmes de flexió continental, presos p’es normalitzadors actuals com a únics correctes, en detriment de sa nostra forma natural de parlar i d’escriure. Es paradigmes verbals balears estan ben expressats, juntament amb sos continentals, en es mencionat Diccionari C-V-B, que aplega pràcticament totes ses varietats dialectals de ses diferents illes. Sol incloure es paradigma balear es penúltim de sa taula de cada verb i abans d’es paradigma alguerès. D’aquesta manera figura a s’edició impresa. Cercau, per exemple, es verb estar o es verb esser. I així ets altres models. S’edició digital no inclou aquests paradigmes, lo que l’empobreix moltíssim.

 

      4. Dualitat d’ets articles alveolar i sibilant: Convé seguir admetent ses dues modalitats (tant una com s’altra d’etimologia llatina ben ortodoxa) i deixar en llibertat a cadascú d’elegir segons estimi més convenient en cada cas, ja que, almanco fins ara, sa quasi totalitat d’es poble usa s’article sibilant, mentres que sa majoria d’escriptors, des de Ramon Llull fins avui, han usat en es seus escrits s’article alveolar i no porem renunciar a tota sa nostra tradició cultural.

 

      5. Sintaxi: No sol presentar cap problema per noltros, ja que es baleàrics a sa llengo parlada usam naturalment una sintaxi ben correcta i amb poques contaminacions.

 

      6. Neologismes: Són molts es neologismes (avanços de ses ciències, informàtica, interculturalitat d’es món actual, etc.) que entren dins sa llengo viva i enriqueixen ses nostres possibilitats d’expressió. Lo més convenient ès acceptar-los tal com els adopti es poble i sense adaptacions artificials, ja que es sentit idiomàtic d’es baleàrics sol esser prou bo.

 

      7. Una mica de casuística concreta: Ses casuístiques concretes que sorgeixen són múltiples i crec convenient, com passa a altres llengos, esser flexibles per no caure dins s’absurd monolitisme d’es normalitzadors a ultrança. Vegem-ne just unes quantes:

 

      -Paraules acabades en dat o tat, lo millor seria acceptar ses dues formes com a sinònimes, per exemple: universitat / universidat, solidaritat / solidaridat, etc.

 

      -Diftong ua pronunciat generalment o, lo mateix, acceptar ses dues formes: aigo / aigua, llengo / llengua, aguantar, agontar, etc. Sia quina sia s’opció personal de cadascú, s’ha de tenir esment sobretot en mètrica per sa rima d’es poemes i respectar escrupolosament sa forma elegida per cada poeta. De lo contrari se li podria fer malbé es poema.

 

      -Diftong au pronunciat i escrit a vegades o (en francès, per exemple, aquest diftong s’escriu au i es pronuncia sempre o), igualment, acceptar ses dues maneres: aucell / ocell, aubert / obert, etc.

 

      -Sufix isar / itzar, es dos poren esser considerats idèntics i intercanviables: suavitzar / suavisar, esquematitzar / esquematisar, etc., ja que sa pronunciació real ès sa mateixa.

 

      -Perquè / perque, com a conjunció final, lo mateix, acceptar ses dues formes.

 

      -Partícules darrera es verbs: S’uneixen amb un guionet i en es llenguatge parlat hi sol recaure (damunt sa partícula) s’accent prosòdic, mentres que literàriament es sol conservar s’accentuació prosòdica d’es verb i sa partícula enclítica esdevé àtona. Són dues tradicions diferents: Si sa partícula ès tònica es forma una paraula aguda i es segueix sa tradició occitana. Si sa partícula ès àtona es segueix una influència peninsular posterior, castellana i catalana a’s mateix temps. Això té molta d’importància en es camp de sa poesia i de sa mètrica. De totes maneres, tant si sa partícula ès tònica com si ès àtona va unida amb un guionet i no s’accentua gràficament.

 

      -3ª persona d’es singular d’es verb esser o ser: Admetre ses dues formes d’accent: agut (és) o greu (ès), per ses variacions locals de pronunciació i, endemés, perque no té massa importància.

 

      -Quan un concepte té dues o més paraules per expressar-lo, triar, si ès possible, sa més usada a ses Balears, com passa, per exemple, amb sos mots círcol (ben correcte i provinent d’es llatí circulu) i cercle: Círcol de Belles Arts o Círcol Mallorquí en lloc de sa forma més afectada i artificial de cercle o d’es castellanisme círculo, usat a Palma.

 

      -Noltros / nosaltres, voltros / vosaltres, nostro / nostre, vostro / vostre: Ses primeres formes són més nostres, ses segones s’han usat més literàriament. Inclús en es Parenostro en mallorquí d’es catecisme del Bisbe Miralles i posteriors i en es que està solemnement escrit en es Convent d’es Paternoster a Jerusalem hi figuren es mots nostre i nosaltres. Igual passa amb altres paraules com a homo / home, cotxo / cotxe, etc., amb variants locals. No convé fer-ne un camp de batalla.

 

      8. Pensar que, dins s’unitat plural de s’idioma, ses modalitats lingüístiques balears són un conjunt supradialectal d’es dialectes mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer i de sa llengo literària usada p’es nostros escriptors des de Ramon Llull fins ara, per lo qual s’ha de respectar sa pluralitat i s’ha de ser summament flexible, antidogmàtic i aubert, ja que sa divisa lingüística de s’Arxipèlag Balear ès i ha de continuar essent una respectuosa pluralitat. Així hem sobreviscut i així porem sobreviure molt de temps. Convé, idò, evitar normatives unilaterals, rígides, tancades i excloents i anar més bé p’es camí d’orientacions descriptives a partir de s’ortografia catalana-valenciana-balear standard, ja que ès sa que s’aprèn a ses escoles, instituts i col.legis, encara que sols sia per pragmatisme i per prudència. Lo contrari va a s’enrevés de sa realitat sociològica i lo que va a s’enrevés de sa realitat sociològica sol estar destinat a fracassar.

 

LV

 

Mallorca, febrer de 2011

 

________________________________